Tot fent un banc de pelat

En aquest vídeo us fareu una idea de com fer a partir d’un tronc i amb eines manuals, un banc o poltre per treballar amb el desbastador o plana.

Per treballar amb la plana, jo prefereixo fer-ho de peu per aprofitar més tota la força del cos però molts artesans ho segueixen fent tradicionalment amb aquests tipus de bancs.

Noguera

La fusta de noguera ha estat sempre una de les més apreciades per fer mobles, sobretot pels seus colors i tonalitats. En general associem el color de noguera a un color marró fosc, que és el color del cor, la part central del tronc, el duramen, però l’albeca, la fusta del voltant, té un color que va des del color marfil fins a vegades el groguenc.

Taula baixa amb potes amb escorça (2012)

És una fusta semi-pesada i semi dura i resistent en interiors però de moderada resistència a l’exterior.

De la closca de les nous, s’extreu la noguerina, un colorant natural que és utilitzat també en fusteria per tenyir de color marró fosc.

L’escorça és molt trencada i de tonalitats grisoses.

El seu hàbitat més habitual és per sota dels 1000 m i a les zones rurals (fora d’alguna plantació, cada dia menys freqüents) és trobar-ne als marges dels camins i els camps.

Personalment, dir-vos que el que més m’agrada és el contrast de color albeca-duramen. És una fusta que m’agrada per fer taules. Per contra algun cop he hagut que vigilar amb els xilòfags.

Les mans, una eina meravellosa

Els humans disposem d’aquesta meravella de l’evolució que són les nostres mans. L’habilitat i l’especialització de la qual poden ser capaces és quelcom que sembla no tenir límit. Avui en dia gràcies a internet un pot meravellar-se tot descobrint arreu del món, un munt d’oficis, habilitats, creativitat manual de gran diversitat i complexitat.

Les mans i l’eina: un equip amb moltes possibilitats

Malauradament en aquest món de creixement exponencial de la tecnologia digital el treball manual (o la tecnologia manual) sembla que comenci a ser quelcom més propi de països poc industrialitzats o com a passatemps de les societats del “primer” món. Personalment, sento fermament, que en aquesta manera de funcionar de l’homo sapiens que sembla que hagi de portar la seva ignorància fins a l’extrem, existirà (i ja existeix) un gir de tornada al treball manual, no sé fins a quin punt, però sí com a mínim, per a conservar-lo com un patrimoni, respectar-lo i honrar-lo com el que és, una necessitat vital, sí, crear amb les mans és una necessitat que encara tenim al nostre ADN i que ens cal satisfer per a sentir-nos plens i satisfets en aquesta vida.