Pollancre

Els pollancres creixen de forma silvestre preferentment en boscos de ribera. Per l’acció de l’home, es cultiva a les lleres de diversos rius de Catalunya. És un arbre de creixement ràpid.

Tot i que la seva fusta no és molt valorada en el món de la fusteria, antigament era utilitzada per fer mobles inclús per a fer bigues. Actualment s’utilitza per a fer taulells contraplacats i pasta de paper entre d’altres.

És una fusta molt lleugera i de color molt clar. Té poca duresa i per tant els seus usos són limitats però no per això deixa de ser una fusta molt interessant per a certs usos. Quan es treballa té tendència a fer repèl i és molt higroscòpica (capacitat d’absorbir humitat) i per tant es pot veure afectada per fongs fàcilment.

Dersú Uzalà, home dels boscos

Possiblement alguns de vosaltres haureu vist la pel·lícula de l’Akira Kurosawa, però avui voldria recomanar-vos molt la font original, el llibre del Vladimir Arséniev.

És aquesta una història real d’amistat entre dos homes en un escenari de natura salvatge i remota: la taigà siberiana. En Dersú, nadiu d’aquells boscos boreals, profundament arrelat al territori, era un home senzill però immensament ric en coneixements, recursos i secrets per sobreviure en aquells durs paratges.

La personalitat d’aquest petit home, va fascinar a l’explorador rus Vladimir Arséniev (1872-1930) des de la seva primera accidental trobada en una expedició. Al llarg dels següents anys, Dersú esdevindria company inseparable del capità, el qual a través dels seus diaris d’exploració del territori siberià deixaria palesa la seva admiració i amistat cap a aquest entranyable home de les muntanyes.

Al llarg del relat m’ha sorprès la capacitat descriptiva del medi natural d’en Valeri Arséniev i m’atreviria a afegir, sense ser especialista, que la traducció al català d’en Miquel Cabal és molt bona.

La serralada Sikhoté-Alin, per on transcorre part del llibre.

“Dersú Uzalà. Pel país de l’Ussuri” conté, entre descripcions i aventures, reflexions explícites i implícites, sobre el contrast entre la civilització i la vida salvatge, sobre la consciència de l’entorn: des de la més petita pedra fins a l’immensitat de l’Univers.

Desitjo que el gaudiu.